Terres de Mestral
TIVISSA - PRATDIP - VANDELLÒS - L'HOSPITALET DE L'INFANT

La Clotxa de les Terres de Mestral

La Clotxa de les Terres de Mestral gastronomia dieta mediterranea

Al matí ben d'hora, a casa, es menjava una llesca de pa amb xocolata i cap al tros a treballar. Cap a les deu del matí, després d'unes tres hores de feina, la gent es preparava la clotxa. Es feien unes brases on s'escalivaven les verdures que es portaven al cistell o es collien directament al tros (normalment tomàquet de penjar, ceba vella i alls) i l'arengada (o sardina de casco). També es partia el pa de quilo que portaven al sarró, es buidava de molla i es torrava a les brases. S'omplia el pa de quilo amb els ingredients pelats i esmicolats i es mullava tot amb un bon raig d'oli d'oliva verge extra.
La clotxa és doncs una elaboració singular, autèntica, que representa un territori i totes aquelles condicions i característiques que el defineixen. Per història, per autenticitat, per salut, per la força gràfica de la seva forma, per la seva singularitat i alhora per l'adaptabilitat del seu format, la clotxa és una icona de les Terres de Mestral i com a tal, exerceix de prescriptora i parla de la gent i les tradicions que la defineixen.

FOTOS: Rafael López-Monné

La de sempre

Com passa inevitablement amb les grans receptes tradicionals, hi ha una manera de fer a cada casa i a cada poble i per tant és impossible parlar d’una sola clotxa, la de veritat, la més ortodoxa, tot i així a continuació es presenta la que pot ser la clotxa estàndard, la clotxa de consens. Cal dir però que hi ha qui hi afegeix llonganissa, cansalada, botifarra, olives, pebrot, tonyina... Les versions són infinites!

Ingredients

  • La meitat d’un pa de mig quilo rodó
  • 2 tomàquets madurs
  • 3 dents d’all
  • 1 ceba 
  • 1 arengada
  • Oli d’oliva verge extra 

Elaboració

  1. Escalivar els alls i les cebes: També podeu escalivar la cabeça sencera d’alls a la brasa o si no en disposeu poseu-la al forn, entre 180ºC i 200ªC, durant uns 20’ o 30’, fins que l’all sigui tou. Peleu els alls i reserveu-los sencers. La ceba, com en el cas anterior, si hi ha brasa, s’escaliva a la brasa, en cas contrari, emboliqueu la ceba sencera amb paper d’alumini, poseu-la al forn a la mateixa temperatura que els alls durant uns 45’ o fins que la ceba sigui tova i cuita. Peleu-la i talleu-la a grills amples.
  2. Escalivar els tomàquets: Si teniu la brasa feta, ho podeu fer a la brasa però sinó poseu els tomàquets madurs sencers al forn a la mateixa temperatura, durant uns 30’ o fins que siguin torrats.
  3. Torrar l’arengada a la brasa, sinó en una graella o paella, marqueu les arengades per les dues bandes fins que siguin torrades. Amb la punta d’un ganivet elimineu l’escata. A continuació elimineu el cap i les tripes i separeu-ne els filets, talleu-los a trossos amples. Si voleu que l’arengada no sigui tant forta de gust, deixeu-la entre 24h i 48h amb aigua, eixugueu-la correctament i seguiu el procés de cocció  i obtenció de la carn tal i com s’ha dit. El resultat seran uns filets d’arengada de gust més suau i menys salat.
  4. Partir el pa per la meitat, buidar-lo de molla, torrar-lo per la banda de la molla, torrant-se també l’interior del forat.
  5. Pelar els alls, les cebes i els tomàquets. Pelar l’arengada, desespinar-la i esmicolar-ne la carn.
  6. Posar el tomàquet pelat al fons del pa, mullar amb oli d’oliva verge extra.
  7. Col·locar-hi l’all i la ceba a trossos i l’arengada també esmicolada. Acabar de mullar amb oli d’oliva verge extra.

Menjar amb l’ajuda de la molla i amb la mateixa crosta del pa que s’anirà trencant a mesura que es consumeix la resta.

Bon profit!